Robin
Conta la llegenda que, a Barcelona, s’hi amaga un proscrit dels dies que corren. Que en mala hora va ser desterrat de l’Heliogàbal i ara vaga pels asfalts de la ciutat venjant el que ell considera una causa justa: prenent les xicotes als guapos per donar-les als menys agraciats.
No actua sol. Té còmplices infiltrats a cada pub del carrer Amigó. Agents dobles al Harlem Jazz Club i a Bikini. Espies rondant les terrassetes del Born. I missatgers darrera les barres de la Sala B i la Sidecar. El seu grup de seguidors no té sostre, perquè tot home sempre trobarà que hi ha qui és més bell que ell. I a mesura que els diaris es fan ressò dels casos, la legió creix. Encobrint-se els uns als altres, formant un exèrcit d’insegurs en formació romana.
—És hora d’acabar amb la tirania dels homes atractius! —se sent que proclamen dins les tavernes mentre especulen amb quan es repartirà nova remesa.
La policia diu que no hi pot fer res. Que no és possible desarticular una xarxa que no delinqueix. Perquè a diferència del que les males llengües xerren, no hi ha rastre de coacció ni de mosses forcejades. Aquests bandits es limiten a esperar que els guapos siguin temptats per la idea d’aconseguir una parella més ben plantada. Que els pugui l’ambició, descuidin la seva, i patam! Un lleig l’hereti.
