January 2012
1 post
Al·lèrgia
Mai havíem volgut tenir fills. Convençuts que, si bé una criatura et pot donar els moments més màgics de la teva existència, aquests no compensen les angoixes que els acompanyen. Potser no cal viure la vida sense perdre’s res. Potser ja fem amb una felicitat moderada. Però quan ella em va dir que estava embarassada, sense saber ben bé com havia passat, vaig limitar-me a arronsar les...
April 2011
1 post
Ningú ho notarà
No em preguntis, perquè no vull opinar. No tinc opinió sobre el tema. De fet hi ha pocs temes dels que tingui opinió i, la majoria d’aquestes, són opinions sense fonament. Florides de la ignorància o de la confusió. Del popurri informatiu. Així que no em demanis què en penso o què trobo. Què més dóna?
Tens opinions a dojo, només has de parar l’orella. Per què t’has...
February 2011
1 post
Please RT
L’Alfred fa saber a tothom que li acaben de diagnosticar una leucèmia terminal. Ho fa a través de totes les xarxes socials on té presència. “Em queden com a molt dos mesos”—twitteja. I en demana RT.
Gent que no coneix de res li omple la bústia amb rèpliques d’ànim, missatges privats interessant-se per ell, i algun desafortunat “M’agrada”. L’Alfred...
January 2011
1 post
S'acaba
Mai he sabut per on s’han d’obrir les cartes. Si fer l’inútil esforç per desenganxar la solapa adhesiva sense que s’esberli, si apunyalar-la pel lateral amb una eina afilada, o si estripar-la d’una seca estrebada com fem amb les bosses de patates xips. Em costa especialment si són missives segellades per algun departament governamental. Sobres amb el logotip de la...
October 2010
2 posts
Les 7 diferències
El meu avi es mor. I ara que ho sap li agafen les presses. De sobte, vol viatjar. Vol pintar amb carbonet. Vol divorciar-se i tornar-se a casar amb la mateixa dona. Però no li queden ni temps ni forces. Ho nota, que s’està morint. Ho sap perquè tota la vida ha estat un hicopondríac que col·leccionava símptomes, que resultaven ser falses alarmes. En canvi aquests veu clar que són autèntics....
D'on vénen els nens
- D’on vénen els nens? –em pregunta el meu fill.
Se’m posen els llavis en lluna creixent, esbossant un mig somriure. I deixo passar un parell de segons en silenci, gaudint d’aquest moment entranyable amb la tranquil·litat de qui el tenia previst.
- No és senzill d’explicar, Juli. –dic per agafar embranzida.
- Doncs no pateixis, pare. –m’interromp– Ja ho busco a...
September 2010
1 post
Duros a quatre pessetes
Entre dues paradetes hippies, on s’hi venen penjolls (a l’una) i figuretes de fang (a l’altra), hi ha una tercera paradeta. Tothom que hi passa per davant se la mira, però ningú s’hi atura. Per això m’hi acosto. Malgrat la fèrria resistència del meu fill Aleix, que prova de convèncer-me a base d’estrebades de recular fins al venedor ambulant de globus (a 20...
August 2010
2 posts
L'estafa
Recordo ahir com si fos ahir: va entrar a la botiga que no regento una dona grassa, amb faccions nòrdiques, duent penjat un acordió. Amb un sorprenent accent de Girona em va preguntar si teníem esclòries del 26. I és clar que en teníem! Quina mena de botiga s’havia pensat que tinc?
Vaig fer cap al magatzem a buscar-ne. Perquè ningú desa les esclòries a l’aparador, a temperatura...
O faixa
Dins una gran caixa hi ha una caixeta que amaga dins seu una capsa. Però no he gosat obrir-la encara, la petita. Fins ara.
La primera caixa la he obert per inèrcia al rebre-la. Sense plantejar-me gran cosa. Assumint que si l’havia rebut el que pertocava era obrir-la. I prou. L’he obert esberlant de manera maldestre la cinta adhesiva que uneix les solapes amb l’ajuda d’un obrecartes.
En...
July 2010
1 post
Són mals temps pels optimistes
Ara que la màquina del temps ha passat de moda, tothom s’ha oblidat de qui la va inventar. Per consolar-se, de tant en tant, Peter Wall s’enfila al prototip que guarda a la cuina i viatja uns anys enrere perquè el venerin.
Però en la seva darrera excursió Peter Wall va recular gairebé trenta anys. Quan encara la màquina del temps era una fantasia. Quan ell era tot just un estudiant...
June 2010
2 posts
Un quart i mig
El rellotge marcava un quart i mig de quatre. Però eren dos quarts de vuit i el sol s’havia començat a pondre.
El cadàver que jeia des de feia setmanes enmig del menjador no esperava visites. Així que s’hagués sorprès de sentir el so metàl·lic que feia qui burxava el pany.
Com a molt, en vida, hagués especulat amb la possibilitat remota que fos un dels seus fills, decidit a...
Banyes
Se sentia incòmode sota aquells llençols, abraçat a una desconeguda. L’Eloi ni podia ni volia dormir. Només desitjava trobar una excusa creible per fugir d’aquell pis, tornar a casa seva, i dutxar-se una vegada darrera l’altra. Fins que li marxés el sentiment de culpa que li envernissava la pell.
D’una rebregada ella va deixar de donar-li l’esquena. Obrint a mitges...
May 2010
2 posts
Brossa
Baixo a llençar les escombraries. El contenidor que tinc davant de casa l’està regirant un home vell, barbut i perjudicat pel fred i l’alcohol de baixa qualitat.
Em sento absurdament fora de lloc. I no sé què se suposa que he de fer. Llenço la bossa dins el contenidor que està remenant? Li dono la bossa en mà per escurçar el procés?
D’una sacsejada em despentino, abraço la bossa de...
Per ara
L’Estefania havia passat prou anys assegurant que mai no es casaria com perquè ningú se la cregués. I a la primera oferta, sent d’allò més previsible, va dir que SÍ.
Es va deixar fer. De la boda íntima pel civil als tres-cents convidats al monestir de Montserrat. Dels calçots al convit de vuit plats. Del vestit jaqueta grana al de núvia amb vel translúcid.
Gaudint dels preparatius...
April 2010
2 posts
Carta des del front
Estimada,
T’escric des del front. On Polònia acaba d’envair Polònia. Només li faltava això a un país que ja havia estat ocupat per austríacs, russos i alemanys. No sé què deu tenir aquesta terra, que a tots sedueix. Fins i tot a ells mateixos, que han entrat amb virulència a les seves terres i s’estan conquerint els uns als altres. Mútuament. En una batalla sense precedents.
Hi...
Successos
Un home de fe ha entrat armat on hi ha la ciència.
Des de la distància veig dues siluetes donant-se empentes. Després sento dos trets. I tot seguit molts crits.
La policia no espera més i tira la porta a terra.
Surten amb l’atracador detingut i el cadàver del número 7.
Resem per ell. I a veure ara com ens les apanyem.
March 2010
5 posts
Deixar-ho córrer
Segur que has tingut un oncle pescador, encaparrat a ensenyar-te a preparar un ham, a escollir el cuc més apropiat, a tensar el fil amb la pressió justa perquè et sigui còmplice a l’hora d’alertar que piquen.
El meu, d’oncle, sortia sempre de matinada i confiant a pescar alguna passió incauta. És clar que li feia il·lusió que piqués una orada, un tacó o un mabre. Però si es...
Es busca
Sempre començo a llegir el diari per la secció de contactes. Confiant que em publiquin l’anunci que no goso redactar.
“Es busca companyia per engegar-ho tot a la merda. I voltar en mudança permanent. Sense fer plans. En una vida improvisada on abundin el sol, les fel•lacions i el formatge.”
Déu fuma
Amb torxes a la mà, un nombrós grup de creients pujava cap al cel. Havien fet col·lecta de col·lectes per pagar la construcció d’una escala gegant i arribar, amb vint dies d’escalada, a visitar les divinitats. Decidits a demanar explicacions per la deficient gestió dels darrers temps.
Eren més d’un miler. Potser més de dos. Monoteistes, la majoria (amb alguna exòtica excepció)....
Internet era el futur
Internet era el futur. No es veien negres jugant a golf ni a tennis. I les mares bufetejaven els fills sense temor a una querella. Eren els dies bons.
L’estiu durava tres mesos i no un. Vestíem calça curta, no ens havíem de depilar l’espatlla i ens podíem estirar al sofà sense que els peus traguessin el cap per sobre el reposabraços. Teníem la mida justa. Miràvem sèries de riures...
Perenne
Espio la veïna, com cada matí, mentre es canvia. Portem tot el mes d’abril amb el cel gris i l’asfalt moll. I ella, com si sentís ploure, es calça una samarreta de tirants, uns shorts i xancles. Ha decidit que ja n’hi ha prou d’anar sempre a remolc del clima. La veïna té ganes d’estiuejar i no està disposada a que un hivern perenne li impedeixi. A partir d’ara...
February 2010
2 posts
Cromo
A la pàgina 23 de l’àlbum. És el cromo que trobareu a l’extrem dret. Ocupa a la pàgina la mateixa posició que ocupava al camp quan era futbolista. Fins que es va veure obligat a deixar de ser-ho en detectar-se una malformació cardíaca. Se la va jutjar inofensiva si es col·locava un marcapassos i evitava esforços intensos. Per això, amb resignació, Giovanni Salvatore va anunciar en roda de premsa...
Aigua clara
Sé que no duc armes. Ni drogues. Ni xampú. Però quan sóc davant l’arc de seguretat de l’aeroport m’angoixo.
M’intimida el personal de seguretat. Parlen entre ells en veu molt baixa, i estic convençut que parlen de mi. Que es donen les consignes a seguir quan el xiulet m’assenyali. Que es reparteixen els papers de poli bo i poli dolent.
M’inquieta...
January 2010
5 posts
Andana
M’estava assegut en un racó de l’estació. Arronsant el coll com un ànec per protegir el clatell del fred. Si la nuca està abrigada, la resta del cos es tempera.
La freqüència de pas dels trens era desesperant per algú amb presses. No era el meu cas. Jo m’hi estava amb parsimònia, doncs encara no havia triat destí. Tenia clar que marxava, però ni la més remota idea de cap a on.
...
Rotonda
(dos minuts abans de l’accident)
Discutia amb la Carla. Insistia que si haguéssim girat a l’esquerra a la rotonda ja hi seríem. Li replicava que ni parlar-ne, que estaríem fent més volta. Però ella no es rendia.
En tota batalla verbal, cal mirar als ulls del rival amb menyspreu. Que noti el teu enuig, a veure si l’intimida i recula. Però si la discussió té lloc mentre...
Non grata
(dues hores després de l’accident)
M’han declarat persona non grata al llimb. Per fer massa escàndol a les nits. I ara no sé cap on tirar.
El món dels morts m’intimida i el dels vius m’atabala.
Allà on s’estan els cadàvers tinc por de no encaixar-hi. No he estat mai gaire sociable. I no vull tornar passar per la situació en què tothom et mira amb cara estranyada,...
Xicota
Toca setmana de nòvia.
Cada any procuro tenir parella dues o tres vegades per semestre. Relacions d’una setmana. Noies a les que proposo que visquem un romanç de set dies. Per condensar els nervis de la primera cita, la passió dels principis i l’escena pel·liculera d’un trencament contra la voluntat de tots dos. Imposat (i impostat) per les circumstàncies.
Ja toca, però no goso...
Vinguts d'Orient
Es diu Hang Xu i fa vuit mesos va fer vuit anys. S’està en un orfenat des dels tres. I cada hivern, per aquestes dates, es posa el seu vestit de la sort i surt il·lusionada a saludar les parelles amb problemes de fertilitat que s’acosten a visitar-la.
Es comporta de manera exquisida, responent quan li pregunten i somrient quan no comprèn el que li diuen. Prova de dissimular tant com...
December 2009
4 posts
Partitura de l'amor propi
Aquestes festes nadalenques un dels meus nebots m’ha preguntat com masturbar-se.
Suposo que veu en mi una persona viscuda i experimentada, alhora que avesada a la solitud, l’individualisme i l’intent fallit de seduir algú per acompanyar-me al llit. No tinc clar si el ruboritzar-me ha estat per l’elogi o per la compromesa pregunta. Només sé que, amb la responsabilitat...
Jörg a passes curtes
Vaig passar unes vacances d’estiu a Jörg, una població tan conservadora que els embarassos estan mal vistos.
El seu no és un descens demogràfic, sinó una caiguda vertiginosa barranc avall. I ara, que queden només tres iaies i un immigrant paquistanès desubicat, passen les tardes assegudes sobre uns veterans bancs de pedra. Recordant que la primera roda va ser rebuda amb un “vah”...
Aniversari
Curiosament, el meu aniversari torna a caure en desembre. Capricis del calendari, suposo. I a aquells més propers se’ls repeteix el dubte: “¿I què li regalo?”. “¡Si té de tot!”, pensen alguns. “Té amor, té diners, té sífilis,…”. No els falta raó, però per aquest motiu el seu gest té més valor. És més meritori.
Deixo caure una idea, com qui no vol la...
Íntimes
Són amigues íntimes. Tan íntimes que totes les altres coses de les seves vides tenen prioritat i passen per davant de veure’s. Avui s’han trobat després de tres setmanes.
L’Ingrid es demana un te amb menta i l’Anna un cafè curt, delatant que no té intenció que la conversa duri gaire. Potser per això pren la iniciativa i l’arrenca.
I què? Com va tot?
L’ambiciosa pregunta traspúa poc...
November 2009
7 posts
Caldria exigir que
Farà cosa de sis mesos vaig patentar el condicional. Em va sorprendre que ningú se m’hagués avançat. Bé podria haver-hi algú que, abans que jo, hagués fet cap al registre. Ara ja no podrà. Ni podria. Almenys sense el meu permís.
La idea de patentar un temps verbal me la va donar un savi al dir que aquest temps de crisi podria ser un temps d’oportunitats. En sentir-li pronunciar aquell...
Conte enrere
Deixant-lo orfe i feliç d’una tacada.
I dos cops secs (un al ventre i l’altre al coll) van fulminar un pare.
L’assassí a sou no solia rebre encàrrecs parricides. Però la seva integritat professional l’obligava a no fer distincions. Per això va convocar els seus ajudants per un dimecres a un quart d’onze, l’hora que la víctima sortia de la seva partida setmanal...
La història secreta de Graham Bell jr
A aquestes alçades tothom coneix el secret que Graham Bell va aconseguir amagar durant anys: que l’invent del telèfon va ser robat a un contemporani seu anomenat Elisha Gray. El que queda per descobrir-se és la venjança de la família de l’estafat. Venjança que en aquest text us serà revelada.
Bell es va valdre dels seus dos advocats (Anthony Pollok i Marcellus Bailey) i d’un...
El testament de l'avi
Podem llegir, per fi, el testament de l’avi. Ho hem dilatat dotze anys perquè la iaia no el trobava. La molt burra no havia mirat “al seu puestu”. Però ja ha aparegut, gràcies a Déu. Ara la família és distreta i puc aprofitar per profanar la seva tauleta de nit i, sense que em vegin, fullejar-li el diari personal, íntim, i intrasferible.
No puc desxifrar les darreres setze...
Va caure en dijous
Ens vam deixar d’estimar un dijous. Tu venies de comprar cigrons, enciam i dues llimones, mentre jo seguia encaparrat a arreglar una aixeta que gotejava. Vas entrar per la porta a empentes i rodolons: tenies les mans ocupades subjectant bosses i duies entre les dents alguna targeta client. Vas remugar, sol·licitant-me guturalment que t’agafés alguna cosa. No et vaig sentir, eixordat...
I un fotògraf freelance de Lleó
La Júlia ha deixat de fumar. Perdre la feina li ha fet perdre també l’angoixa per fer-la bé. Viu més relaxada i el tabac, que li era ansiolític, no li cal. Tampoc se’l pot permetre, cosa que ajuda en el procés.
A banda dels cigarrets també ha hagut de deixar el gimnàs, un dels àpats principals del dia (o dina o sopa) i el seu pis al Born. El preu del lloguer li és inassumible.
...
Tertúlia literària
Al fer-li l’autòpsia han descobert que no el va matar només un tret. També un retret. El J i en G discutien sobre l’obra de Coelho. L’un deia que era una merda. L’altre deia que feia molt curt.
I amb arguments punyents en forma de cita, subratllant la seva rigorositat fent amb els dits el gest de les cometes, es van anar escalfant fins arribar a les mans. Després van venir els peus (coça d’en G a...
October 2009
6 posts
Quan encara tenia fantasies pendents
Fa uns anys, quan encara tenia fantasies pendents, se’m va presentar l’ocasió de fer sexe amb tres dones. Però posaven una condició: una d’elles es limitaria a filmar.
Vaig trobar que el peatge valia la pena. Potser per aquesta simplicitat mental masculina que calcula que, si fer-s’ho amb una dona és un goig, fer-s’ho amb tres deu triplicar el gaudi. De manera que...
Suïcidi olímpic
És, d’entre les noves disciplines olímpiques aprovades pels jocs de 2282, la que més polèmica causarà.
Recordareu potser que el golf va passar a ser esport olímpic el 2016. Mentre molts encara discutien si se’l podia considerar un esport, se’ls va precipitar el debat sobre si havia de ser olímpic o no. Però de la mateixa manera que els diccionaris s’actualitzen en funció...
Mig i mig
Tement que la meva acompanyant pugui pensar que la duc a un subterrani on torturar-la, li obro la porta d’un bar que no ho sembla. No és elegant, ni cool, ni net. I ella m’ho fa notar amb una mirada desconfiada. Amb certa angúnia, si tu vols.
Dins les taules són de màrmol fals, de potes de ferro sense colar, i a prova de terratrèmols. Es necessitarien dues grúes per moure-les. Però...
Hamlet també era un porc
Segles ençà, qui follava amb altri de manera ocasional, també temia que allò sexual es confongués amb alguna cosa més sentimental. I el dilema era el mateix: ¿com driblar aquest malentès alhora que garantir-se les opcions de reincidir? Regirant cartes antigues, he tingut accés a un text de l’època. I he decidit transcriure’l, literalment, perquè el lector habitual d’aquest...
Part de nosaltres
A la besàvia li pesaven les anous en una balança de pesos. Li calculaven el preu guixant sobre un bloc de notes amb llapis afilat amb navalla. I li cobraven en rals.
Quan sentia l’espectec d’un trabuc, encara que fos a un volum que en delatés una llunyania majúscula, s’arremangava el davantal, agafava pel coll les seves tres criatures, i mig ajupida les duia a resguard.
De nits, feia guàrdia...
Judici final
En passar-me un camió tan arran com per despentinar-me, he recordat que la mort se’t pot endur per davant en qualsevol moment. I el que és pitjor: que es precipiti el dia del judici final i no tinguis encara advocat defensor.
He trucat dos advocats de confiança. De tanta confiança com pot merèixer un advocat, que no és massa. I els he preguntat avals i tarifes.
M’han afartat a xifres: més d’un...
September 2009
6 posts
Relació terapèutica
¿Recordeu l’Andrea? Està testant una proposta absurda, però que per ara li funciona.
Va dedicar moltes hores a resoldre què sent pel regidor d’urbanisme. Hores que hauria d’haver dedicat a descobrir què és el que ella necessita. Perquè els sentiments són passatgers, mentre que les necessitats són palpables.
Va concloure que necessitava (per aquest ordre) llibertat, comprensió, contacte, i...
Mides i càlculs
L’Andrea dubta. Fa setmanes que s’allita amb un regidor d’urbanisme d’una població costera i, a aquestes alçades, encara no sap si allò que els uneix és passió o alguna cosa més.
L’Andrea renega. Diu que no entén perquè s’utilitza l’expressió “alguna cosa més” quan simplement es tracta d’alguna cosa diferent. No forçosament major.
L’Andrea folla. Tot sovint. Amb el regidor del que us parlo. Però...
El dia que duia perilla
El dia que duia perilla vaig sortir de casa trepitjant fort. Crescut. Confiant cegament en el meu talent i les meves capacitats adquirides amb els anys de feina feixuga. Tenia una reunió important que no deixaria que m’intimidés.
La corbata no m’ofegava. Ni patia per si les sabates seguient lluint o les pervertia alguna mota de pols aixecada per algun vehicle amb presses. Entrava a la sala de...
Heroïna
Maleeixo el dia que em vas salvar la vida. Et vas convertir en la meva heroïna. I ara, tot i sabent que m’ets perjudical, em tens enganxat.
Fílies
Recordo amb nostàlgia al Pere, un amic necrofílic.
Vam anar a la mateixa escola, durant l’època en què jo era pedòfil. M’acompanyava a espiar les criatures que jugaven al pati. I de tornada ens aturàvem al forn de la cantonada, a comprar croissants de xocolata per berenar.
Els dissabtes a la tarda, si no plovia, sortíem a jugar amb la quitxalla veina. A futbol. Construint porteries amb els...