November 2009
7 posts
Caldria exigir que
Farà cosa de sis mesos vaig patentar el condicional. Em va sorprendre que ningú se m’hagués avançat. Bé podria haver-hi algú que, abans que jo, hagués fet cap al registre. Ara ja no podrà. Ni podria. Almenys sense el meu permís.
La idea de patentar un temps verbal me la va donar un savi al dir que aquest temps de crisi podria ser un temps d’oportunitats. En sentir-li pronunciar aquell...
Conte enrere
Deixant-lo orfe i feliç d’una tacada.
I dos cops secs (un al ventre i l’altre al coll) van fulminar un pare.
L’assassí a sou no solia rebre encàrrecs parricides. Però la seva integritat professional l’obligava a no fer distincions. Per això va convocar els seus ajudants per un dimecres a un quart d’onze, l’hora que la víctima sortia de la seva partida setmanal...
La història secreta de Graham Bell jr
A aquestes alçades tothom coneix el secret que Graham Bell va aconseguir amagar durant anys: que l’invent del telèfon va ser robat a un contemporani seu anomenat Elisha Gray. El que queda per descobrir-se és la venjança de la família de l’estafat. Venjança que en aquest text us serà revelada.
Bell es va valdre dels seus dos advocats (Anthony Pollok i Marcellus Bailey) i d’un...
El testament de l'avi
Podem llegir, per fi, el testament de l’avi. Ho hem dilatat dotze anys perquè la iaia no el trobava. La molt burra no havia mirat “al seu puestu”. Però ja ha aparegut, gràcies a Déu. Ara la família és distreta i puc aprofitar per profanar la seva tauleta de nit i, sense que em vegin, fullejar-li el diari personal, íntim, i intrasferible.
No puc desxifrar les darreres setze...
Va caure en dijous
Ens vam deixar d’estimar un dijous. Tu venies de comprar cigrons, enciam i dues llimones, mentre jo seguia encaparrat a arreglar una aixeta que gotejava. Vas entrar per la porta a empentes i rodolons: tenies les mans ocupades subjectant bosses i duies entre les dents alguna targeta client. Vas remugar, sol·licitant-me guturalment que t’agafés alguna cosa. No et vaig sentir, eixordat...
I un fotògraf freelance de Lleó
La Júlia ha deixat de fumar. Perdre la feina li ha fet perdre també l’angoixa per fer-la bé. Viu més relaxada i el tabac, que li era ansiolític, no li cal. Tampoc se’l pot permetre, cosa que ajuda en el procés.
A banda dels cigarrets també ha hagut de deixar el gimnàs, un dels àpats principals del dia (o dina o sopa) i el seu pis al Born. El preu del lloguer li és inassumible.
...
Tertúlia literària
Al fer-li l’autòpsia han descobert que no el va matar només un tret. També un retret. El J i en G discutien sobre l’obra de Coelho. L’un deia que era una merda. L’altre deia que feia molt curt.
I amb arguments punyents en forma de cita, subratllant la seva rigorositat fent amb els dits el gest de les cometes, es van anar escalfant fins arribar a les mans. Després van venir els peus (coça d’en G a...