June 2009
9 posts
Escèptics sense fronteres
S’està organitzant un vol per tots els que volem assistir al congrés que “Escèptics sense fronteres” ha ubicat, aquest any, a Filipines.
El preu acordat resulta que ens l’apugen perquè uns quants s’han fet enrere i, per tant, som menys a repartir els costos. Però la majoria sospitem que és una estratègia per treure’ns més quartos.
A més, hi ha certa irritació per uns horaris poc clars: primer es...
Trenta segons
Recordo la primera vegada que sortíem plegats. Havíem quedat davant una llibreria. En arribar-hi ella ja hi era, fent veure que no m’havia vist venir. Vaig acostar-m’hi i, per trencar aquella estúpida tensió inicial, vaig afegir-hi un gra de sinceritat a risc de sembrar major inquietud:
- Escolta, abans de res vull dir-te una cosa: en algun moment d’aquesta nit et faré un petó. No serà ara, ni...
Primera impressió
Camí de la cel·la per frau fiscal, el meu advocat d’ofici em comenta les reformes que s’estan estudiant en l’àmbit judicial.
- És per tots sabut que la primera impressió és la que compta. Per això s’està plantejant dictar sentència segons la pinta de l’acusat.
Les manilles m’apreten i el clatell em sua.
- Quan s’aprovi demanaré que es revisi el teu cas. No duus tatuatges ni tens faccions...
Ans al contrari
No us he parlat encara de la meva amiga lesbiana. Es diu Lluïsa i no retrata cap dels tòpics estètics associats a la seva condició sexual. Ans al contrari.
Li admiro la convicció amb la que, des del primer moment, va afirmar les seves preferències, sense amagar-les ni propagar-les. I li valoro, especialment, perquè aquesta convicció és un tret que no li he vist mai aplicar en cap altre àmbit de...
L'odio, pressumptament
Al meu advocat d’ofici l’odio. Pressumptament. Li suposo una coartada per cada ineptitud. I cap evidència l’assenyala com a còmplice del gestor d’ofici que em va fer la declaració de la renda. Però la ràbia és prova irrefutable que, si pogués, el mataria.
Potser erraria el tret criminalitzant a qui (pressumptament) em defensa. El judici per evasió d’impostos està justificat. La denúncia, atesa a...
Donar conversa
Espero un taxi sota una pluja persistent. Tinc xops els texans i la ròtula meteoròloga, que m’avisa amb dolor quan s’acosta el mal temps, demana clemència.
Dins el taxi, tan bon punt és baixada la bandera, em parlen de deflació.
Baixo del taxi. I torno caminant al Guinardó. Des d’El Vendrell.
Et dius Jofre
Una nit passada, prenent una copa dolça, tinc conquerida la barra. En un descuit, m’ataquen a través d’un tamboret lliure.
Ella.- Hola, Jofre.
Jo.- Disculpa, però diria que et confons. Jo no em dic Jofre.
Ella.- Ho sé. De la mateixa manera que tampoc ets tan sincer com jo voldria, ni aficionat com jo a l’òpera clàssica, ni amb l’esperit aventurer i l’ambició necessària per ser l’home de la...
Romanç
Vindré a casa teva quan menys t’ho esperis. Et segrestaré. T’embarcaré emmordassada en una galera sense bandera. Et faré remar fins al llindar de l’extenuació. I a alta mar, des d’on no puguis fugir, quan ningú pugui sentir-te ni rescatar-te, et diré que t’estimo.
Peus
Un tal Rodolfo Mello pilota l’avió. Una tal Margarita Paes n’és la copilot. En ple vol cap a París, sento com discuteixen.
Rodolfo.- ¿Què rebufes, tu, ara?
Margarita.- No res, no res.
Rodolfo.- Amb mi no siguis condescendent, eh?
Margarita.- Nts… (fa sonar xuclant la llengua que li toca al paladar)
(silenci)
Margarita.- Si no anessis tan ràpid…
Rodolfo.- ¡Ho havies de dir o rebentaves!
...