July 2009
11 posts
El cregut i la covarda
Compartien llit dues males consciències: la d’un cregut i la d’una covarda. Era el mateix llit on l’un havia enganyat a l’altra, i l’altra havia posat les banyes a l’un. En moments diferents, sense solapar-se. Ordenadament.
Culminant una cita de reconciliació, acabaven de perpetrar una de les millors nits de sexe que recordaven. Potser la més apassionada des que s’havien divorciat. Però en la...
Últimes paraules
L’àvia que no he conegut, abans de morir:
“Arribarà un dia en què t’adonaràs que…”
El pixum que es mossega la cua
Es parla molt del canvi climàtic i de la seva irreversibilitat (paraula a llegir en veu alta, si tens pebrots). Per contra, no es para atenció en un fenòmen imparable que acabarà ofegant ciutats senceres: els pixats als lavabos públics.
En aquest cas, el factor humà no es posa en dubte. Es podria acotar al gènere masculí. I davant l’absència d’un estudi rigorós sobre el mecanisme que provoca un...
Urbanos
Els diaris es fan ressò del naixement d’un nou grup terrorista que està amenaçant els urbanos.
Si apliquen les normatives corren perill. Posar una multa és convertir-te en objectiu. I són ja més de tres-cents els policies que han sol·licitat la baixa, una cinquantena els ferits amb arma blanca, una vintena els exiliats cagats de por, i dues les fàbriques de paper groc i fi que han hagut de...
Bona parella
Sovint em pregunto quins criteris segueix algú que sentencia: “Feu bona parella”. ¿Què es jutja?
Potser la bellesa equivalent. És a dir, que els dos membres siguin guapots o que no ho sigui cap d’ells. Però posem per cas que ell és lleig de collons i ella una preciositat. Els notaris de les bones parelles trobaran que no ho són, però ell segur que troba que fan una parella idònia. Almenys idònia...
Pijama de mudar
M’he posat el pijama de mudar per assistir, aquesta nit, a l’estrena del darrer reality show que porten a la petita pantalla. Un Gran Hermano cultural, en diuen. I consisteix a tancar quinze persones en una biblioteca.
La seva presentadora ha afirmat que és un experiment sociològic. El repte és clar: comprovar si, quan l’ésser humà no té cap influència exterior ni cap entreteniment a mà, acaba...
Memòries d'un nonat
Jeremy és fill d’una reputada biògrafa i un novel·lista reconegut.
Mentre feia croll dins el líquid amniòtic sentia com li llegien, panxa enllà, relats breus o capítols sencers d’alguns clàssics. La família que l’esperava confiava en que la criatura aconseguís l’èxit aclaparador que ells havien tocat amb la punta dels dits. Tenien coll avall que la seva descendència recolliria els talents de l’un...
Retòrica
M’han presentat un traficant d’habilitats. Un professional discret que, per un mòdic preu, et pot transferir alguna capacitat molt desenvolupada per algú altre, que en va sobrat.
Té un catàleg extens: m’he mirat amb atenció l’agilitat i la destresa amb les manualitats. Fins i tot m’ha seduït perquè agafés una mostra de flexibilitat, per emprovar.
És bo, el tio. És persuasiu, convincent. I li he...
Vah
Després d’una nova sacsejada, abaixo una mica el llibre que provo de llegir al tren. L’abaixo el que deuen ser tres centímetres, els justos per mirar discretament la criatura que seu al seient del davant: deu tenir deu anys (encara no) i s’ha adormit sobre la seva mà dreta, semi-recolzat a la finestra.
Me’l miro mentre la galta li rellisca molt poc a poc, i el cap sembla destinat a acabar caient...
De l'amor a l'odi
Estic sentint cridar una veïna. I dubto si he d’intervenir o no. Perquè no tinc clar si la peguen o la follen. No sé si són crits fruit del patiment o del plaer.
O si cada gemec conté una mica de cada, i tota batzegada fàl·lica és, alhora, un refrec vaginal i un cop a les entranyes. Potser és una dona promiscua que gaudeix i se sent culpable a parts iguals. Potser a l’inversa: li fan un amor...
Dues rajoles
Ahir, pixant, llegia una pintada que ocupava dues rajoles. Al lateral esquerre de l’innodor.
“L’amor no fou troballa, fou aparició”
Ni apuntant amb precisió durant dos minuts de micció vaig poder esborrar-la.