September 2009
6 posts
Mides i càlculs
L’Andrea dubta. Fa setmanes que s’allita amb un regidor d’urbanisme d’una població costera i, a aquestes alçades, encara no sap si allò que els uneix és passió o alguna cosa més.
L’Andrea renega. Diu que no entén perquè s’utilitza l’expressió “alguna cosa més” quan simplement es tracta d’alguna cosa diferent. No forçosament major.
L’Andrea folla. Tot sovint. Amb el regidor del que us parlo. Però...
El dia que duia perilla
El dia que duia perilla vaig sortir de casa trepitjant fort. Crescut. Confiant cegament en el meu talent i les meves capacitats adquirides amb els anys de feina feixuga. Tenia una reunió important que no deixaria que m’intimidés.
La corbata no m’ofegava. Ni patia per si les sabates seguient lluint o les pervertia alguna mota de pols aixecada per algun vehicle amb presses. Entrava a la sala de...
Heroïna
Maleeixo el dia que em vas salvar la vida. Et vas convertir en la meva heroïna. I ara, tot i sabent que m’ets perjudical, em tens enganxat.
Fílies
Recordo amb nostàlgia al Pere, un amic necrofílic.
Vam anar a la mateixa escola, durant l’època en què jo era pedòfil. M’acompanyava a espiar les criatures que jugaven al pati. I de tornada ens aturàvem al forn de la cantonada, a comprar croissants de xocolata per berenar.
Els dissabtes a la tarda, si no plovia, sortíem a jugar amb la quitxalla veina. A futbol. Construint porteries amb els...
Net i polit
Era la primera vegada que matava. Diria que me’n vaig sortir prou bé, perquè encara em busquen. I la consciència respira tranquila, saberdora que la causa era justa.
Va ser sopant. Amb la Carla. Cadascú amb un plat, però anar picant del de l’altre. La parella de dues taules més enllà, en canvi, no tenia intenció de compartir: ella s’havia demanat un entrecot de bou. Molt fet. És a dir, mal fet. I...