Ningú ho notarà
No em preguntis, perquè no vull opinar. No tinc opinió sobre el tema. De fet hi ha pocs temes dels que tingui opinió i, la majoria d’aquestes, són opinions sense fonament. Florides de la ignorància o de la confusió. Del popurri informatiu. Així que no em demanis què en penso o què trobo. Què més dóna?
Tens opinions a dojo, només has de parar l’orella. Per què t’has d’interessar precisament per la meva? Ni tan sols seria una opinió meditada. Seria un parer fet a corre-cuita, improvisat. Una merda d’opinió vàcua i banal.
I ni tan sols t’importa, què opini. Només vols que em pronunciï per poder replicar i dir-hi la teva. Forçant-me a escoltar-te-la, per pura cortesia dialèctica. Malgrat que me la bufi tant, la teva opinió, com me la bufa la meva.
Tothom opina de tot. Ningú ho notarà, si jo me n’abstinc.
Ja he deixat anar prou bajanades. M’he tatuat massa principis dels que ara em desdic. Són tantes les conviccions rectificades que comença a ser hora de ser previngut. No em demanis opinió, si us plau, que ho estic deixant.
