el mentider

Espio la veïna, com cada matí, mentre es canvia. Portem tot el mes d’abril amb el cel gris i l’asfalt moll. I ella, com si sentís ploure, es calça una samarreta de tirants, uns shorts i xancles. Ha decidit que ja n’hi ha prou d’anar sempre a remolc del clima. La veïna té ganes d’estiuejar i no està disposada a que un hivern perenne li impedeixi. A partir d’ara que sigui el món el que s’adapti a ella. Collons.