S’acaba
Mai he sabut per on s’han d’obrir les cartes. Si fer l’inútil esforç per desenganxar la solapa adhesiva sense que s’esberli, si apunyalar-la pel lateral amb una eina afilada, o si estripar-la d’una seca estrebada com fem amb les bosses de patates xips. Em costa especialment si són missives segellades per algun departament governamental. Sobres amb el logotip de la Generalitat de Catalunya imprès al llom. Dels que saps que tenen a piles en despatxos de comunicació industrialitzada i que funcionaris apàtics farceixen de multes de trànsit, requeriments d’hisenda, o denegacions de subvencions. Una cadena de muntatge epistolar. Tan lluny del romanticisme que històricament s’ha associat a la carta. Tan lluny del desig amb què el receptor se suposa que la rep.
No sé com obrir la que tinc als dits. Lleugera. Entregada en mà. Les cartes d’avui en dia rarament comuniquen bones notícies. Però estàs condemnat perquè hi ha testimonis que l’has rebuda. No tens escapatòria. No tens més remei que obrir-la. Ja sigui desenganxant la solapa, apunyalant-li el lateral, o estripant-la d’una estrebada.
El contingut té sis línies i mitja. Va per feina: “Per la present, la Generalitat de Catalunya l’informa que el proper 1 de gener de 2012 el món s’acaba. No oblidi abonar l’IBI abans que s’esgoti el termini.”.
El món s’acaba. No és que m’agafi per sorpresa. Perquè els últims anys hem tingut prou pistes per sospitar-ho. Ara, fa impressió quan ho veus escrit. Oficial.
Morir no m’espanta. El que temo és haver de fer el camí al més enllà sense ningú conegut a la vora, amb qui poder criticar el trajecte i l’organització. Tampoc no em fa por el final. Només m’encurioseix. I especulo mentalment sobre com serà.
Estic convençut que succeirà de matinada, quan siguem dormint en fase REM. En el punt en què el cel és més fosc. I de cop i volta s’encendrà el sol. Desvetllant-nos a tots bruscament. Uns altaveus atmosfèrics faran sonar una balada clàssica i una veu demanarà amablement per megafonia que anem sortint. I jo la miraré a ella, que des de la banda dreta del llit demanarà al destí cinc minuts més. Per fer el ronso.
