el mentider

Potser a tu també et passa: sé que m’he de llevar, posem, a les 8 a.m. Tunejo el despertador perquè soni, posem, 10 minuts abans. Me’n vaig a dormir amb la tranquilitat que em dóna la tecnologia aplicada a la antinatural interrupció del repòs. I malgrat aquesta garantia, el meu subconscient activa el conscient mig quart abans que soni l’alarma. Em desperto, naturalment, abans que ho faci el despertador.

Quan el fenòmen es repeteix sovint, gairebé cada dia, un es veu obligat a reflexionar-hi. Arriba a la conclusió que comprar un Aiwa FR-A 276 va ser una mala inversió. I queda admirat de la complexitat d’un cervell humà, de les prestacions que li desconeixia, i de la poca profunditat del seu son.

M’hi vaig acostumar. Fins al doble punt de deixar d’ajustar l’alarma abans de ficar-me al llit i de no sorprendre’m en produir-se el fenomen. Sempre amb precisió. Encara que marxés el llum a mitjanit.

M’ha estat útil fins que ha arribat la primavera, quan algun imbècil persisteix en la idea que avançant una hora l’hora (o l’hora una hora) s’estalvia alguna cosa.

Des del passat 21 de maig, les 2:00 van passar a ser les 3:00. Des del passat 21 de maig, el meu rellotge biològic em lleva una hora abans de l’hora que em toca aixecar-me. I no hi ha manera d’ajustar-lo. Per voltes que hi dóno, el desfalc no té remei. Comprendreu, doncs, que marxi uns mesos a les Canàries. A gaudir del seu sol, el seu accent, i la seva hora menys.