Peus
Un tal Rodolfo Mello pilota l’avió. Una tal Margarita Paes n’és la copilot. En ple vol cap a París, sento com discuteixen.
Rodolfo.- ¿Què rebufes, tu, ara?
Margarita.- No res, no res.
Rodolfo.- Amb mi no siguis condescendent, eh?
Margarita.- Nts… (fa sonar xuclant la llengua que li toca al paladar)
(silenci)
Margarita.- Si no anessis tan ràpid…
Rodolfo.- ¡Ho havies de dir o rebentaves!
Margarita.- No m’has donat temps de veure els cartells.
Rodolfo.- ¡La qüestió és que sempre és culpa d’algú altre! ¡Mai és cosa teva!
Margarita.- ¿Vols fer el favor de baixar a 5000 peus?
Rodolfo.- ¡¿Què hòsties en treurem de baixar a 5000 peus, a banda d’enganxar les nuvolades del diumenge a la tarda?!
Margarita.- ¡Tant li fan les retencions quan no tens rumb!
Rodolfo.- ¡Tindria rumb si tu sabessis llegir mapes!
Margarita.- Para i pregunta.
Rodolfo.- Ja t’ho dic ara: el proper dia el portes tu.
