el mentider

Una nit passada, prenent una copa dolça, tinc conquerida la barra. En un descuit, m’ataquen a través d’un tamboret lliure.

Ella.- Hola, Jofre.

Jo.- Disculpa, però diria que et confons. Jo no em dic Jofre.

Ella.- Ho sé. De la mateixa manera que tampoc ets tan sincer com jo voldria, ni aficionat com jo a l’òpera clàssica, ni amb l’esperit aventurer i l’ambició necessària per ser l’home de la meva vida.

Jo.- I doncs, ¿per què te m’acostes?

Ella.- Perquè jo tampoc sóc tan comprensiva com tu requereixes, ni prou valenta com et convé, ni tan divertida com voldries.

Jo.- I doncs, ¿per què te m’acostes?

Ella.- He perdut la fe a trobar una mitja taronja. I per les copes que duus, diria que tu també. En comptes de presentar-nos, explicar-nos què fem, descobrir mútuament com som, i intentar amb els anys canviar-nos l’un a l’altre per satisfer l’expectativa de amb qui voldríem realment estar, et proposo que invertim el procés.

Jo.- Perdona, però…

Ella.- Et dius Jofre. Cantes òpera. I ara m’explicaràs que en breu surts de gira, demà em duràs a Itàlia, i després del concert sortirem a passejar per Pisa. Fent-me sopar en una placeta amagada on has encarregat que preparin un àpat sorpresa.

Jo.- Tu ets la Gisela. Pagaràs aquests combinats i deixaràs anotat, al sotagot, el número de l’habitació on t’allotges. A quarts de dues em rebràs en roba interior, mentre sona un vinil de Vinicius de Moraes en una platina ben conservada, i em faràs l’amor mentre recites Cortázar.

Ella.- Prepararàs un esmorzar ric en calories abans d’agafar el vol. Deixaràs la teva dona i un dels fills et demanarà explicacions.

Jo.- Et posaràs gelosa de cada hostessa de l’avió a qui miri el cul de reüll. I m’ho faràs notar amb un somriure a cavall de la recriminació i la trapelleria.

Ella.- M’agafaràs la mà amb força quan aterrem, deixant-me l’inequívoca sensació que, passi el que passi, seràs al meu costat.

Jo.- M’obligaràs a dur-te al futbol i no preguntaràs pel nostre futur junts.

Ella.- Insistiràs a dir-me com n’estic, de guapa, cada tarda. Fins a la resta dels nostres dies.

Jo.- Em despertaràs amb la llengua.

Ella.- Em llegiràs relats breus quan no pugui agafar el son.

Jo.- T’agradaran les anxoves.

Ella.- Ens mirarem als ulls quan discutim.

Jo.- Quan això nostre s’acabi… no m’oblidaràs, Gisela.

Ella.- Quan això nostre s’acabi… no suportaràs recordar-me, Jofre.