L’odio, pressumptament
Al meu advocat d’ofici l’odio. Pressumptament. Li suposo una coartada per cada ineptitud. I cap evidència l’assenyala com a còmplice del gestor d’ofici que em va fer la declaració de la renda. Però la ràbia és prova irrefutable que, si pogués, el mataria.
Potser erraria el tret criminalitzant a qui (pressumptament) em defensa. El judici per evasió d’impostos està justificat. La denúncia, atesa a llei. Per molt que res tingués jo a veure amb l’elaboració del model 100.
L’administració em requeria el document. L’administració s’oferia a elaborar-me’l. I ara l’administració em condemna. Retraient-me que no estava ben fet.
Tindré dos anys i un dia per mirar d’entendre aquest sistema, amb el consol de treure profit d’unes instal·lacions construides gràcies en part als meus pagaments d’IVA, IRPF, societats, i contribució més IBI.
Des de la cel·la us tramito una abraçada. Si el funcionari que s’ocupa de les cartes no té res millor a fer.
