el mentider

S’està organitzant un vol per tots els que volem assistir al congrés que “Escèptics sense fronteres” ha ubicat, aquest any, a Filipines.

El preu acordat resulta que ens l’apugen perquè uns quants s’han fet enrere i, per tant, som menys a repartir els costos. Però la majoria sospitem que és una estratègia per treure’ns més quartos.

A més, hi ha certa irritació per uns horaris poc clars: primer es deia que l’avió sortia dilluns al matí. Després van corregir-ho per convocar-nos al vespre. I a última hora ens han avisat que s’ajorna fins dimarts per causes meteorològiques. Explicació que, no cal dir-ho, ningú es creu.

Com que no volem faltar a la primera jornada del congrés, uns quants estem mirant pàgines web d’aerolínies low cost per buscar-nos la vida per la nostra banda. Però no ens refiem de les ofertes que pregonen Ryanair i Clickair.

Decidim agrupar-nos per noliejar un charter. Serà un avió petit, de poca capacitat. De manera que les places seran pel Manel (que nega el canvi climàtic), l’Enrique (que no es creu la teoria de l’evolució), la Mercè (ex del club Bilderberg), el Jaume i la seva dona (escèptics amb l’existència de Bin Laden) i jo.

Ara temo que els demés 34 membres de l’associació que segueixen discutint amb l’encarregat de l’agència s’assebentin del nostre pla i ens el boicotegin.

Si Déu vol (i existeix) ens enlairarem la nit de dilluns. I al seient del costat se m’hi asseurà un convidat d’última hora: el Carl, un irlandès d’edat madura que no es creu l’arribada de l’home a la lluna. Tindrem conversa per bona part de les hores de vol, ja que el que jo no em crec és que l’ésser humà, que és incapaç de coordinar un viatje de quaranta persones, sigui capaç d’organitzar un muntatge espacial d’abast mundial sense que algun implicat la cagui.