De l’amor a l’odi

Estic sentint cridar una veïna.  I dubto si he d’intervenir o no. Perquè no tinc clar si la peguen o la follen. No sé si són crits fruit del patiment o del plaer.

O si cada gemec conté una mica de cada, i tota batzegada fàl·lica és, alhora, un refrec vaginal i un cop a les entranyes. Potser és una dona promiscua que gaudeix i se sent culpable a parts iguals. Potser a l’inversa: li fan un amor dolorós i simula el goig per no espatllar la relació.

Un sobtat silenci interromp l’especulació. Si bé tampoc m’esclareix si és un callar d’algú que s’adorm o el d’algú que es mor.