Memòries d’un nonat
Jeremy és fill d’una reputada biògrafa i un novel·lista reconegut.
Mentre feia croll dins el líquid amniòtic sentia com li llegien, panxa enllà, relats breus o capítols sencers d’alguns clàssics. La família que l’esperava confiava en que la criatura aconseguís l’èxit aclaparador que ells havien tocat amb la punta dels dits. Tenien coll avall que la seva descendència recolliria els talents de l’un i de l’altre, els combinaria i esclatarien en forma d’obres mestres per una implacable suma de condicionants favorables. Que el seu destí era, en el pitjor dels casos, passar als anals de la història de la literatura.
Cegats amb l’expectativa de donar a llum un geni de la ploma, en parlaven als editors quan ella estava de sis mesos -”Signi’l ja, abans no se li avancin!”-. La convicció amb la que en parlaven era majúscula, aconseguint transmetre al sector l’ansietat dels pares. Generant tertúlies sobre els dots que, genèticament, se li pressuposaven. Creant neguit entre alguns dels escriptors de renom, que se sentien amenaçats de manera inexplicable. Brollant llegendes sobre estudis científics encarregats de verificar un talent inabastable. I rumors malparits sobre un potencial autisme, conseqüència d’una reclusió creativa malsana.
El fetus d’en Jeremy va ser objecte d’articles periodístics, tema de magazins radiofònics i protagonista de fòrums especialitats de la xarxa.
Eren tantes les expectatives de dur al món un escriptor precoç que pare i mare, en una entrevista a la contraportada d’un diari, van anunciar que estaven ultimant el llançament de les memòries del nonat.
Actualment en Jeremy ha complert els 32 i regenta un taller mecànic a Formentera.
