Relació terapèutica
¿Recordeu l’Andrea? Està testant una proposta absurda, però que per ara li funciona.
Va dedicar moltes hores a resoldre què sent pel regidor d’urbanisme. Hores que hauria d’haver dedicat a descobrir què és el que ella necessita. Perquè els sentiments són passatgers, mentre que les necessitats són palpables.
Va concloure que necessitava (per aquest ordre) llibertat, comprensió, contacte, i conversa. I farta de seguir els protocols de les relacions i xocar contra els seus mecanismes heretats, va plantejar al regidor un nou model de trobada: en sessions d’hora i mitja. Sense periodicitat fixa.
Tant ella com ell es poden trucar quan necessitin riure, quan necessitin plorar o quan necessitin abraçades. Això sí: a l’hora i mitja… trobada finiquitada. Assegurant-se així que aprofitaran el temps i defugiran, alhora, els fantasmes de la perpetuïtat.
