Judici final
En passar-me un camió tan arran com per despentinar-me, he recordat que la mort se’t pot endur per davant en qualsevol moment. I el que és pitjor: que es precipiti el dia del judici final i no tinguis encara advocat defensor.
He trucat dos advocats de confiança. De tanta confiança com pot merèixer un advocat, que no és massa. I els he preguntat avals i tarifes.
M’han afartat a xifres: més d’un centenar de casos portats l’un, el millor rating de processos guanyats l’altre; un bufet adherit per a suport complementari en àrees específiques l’un, una companyia històrica i reputada l’altre; ofertes especials per pecadors l’un, descompte per poc creients l’altre.
L’àvia, morta aviat farà dotze anys, m’ha aconsellat per Facebook des de l’experiència: “són tots uns estafadors. Si ets de raça blanca ho tens fomut. Hi ha molt racisme, per aquí dalt”.
Fet i fotut, cada vegada que surti de casa duré una biblia i un codi penal de butxaca. Quan la mort em segresti m’estalviaré la minuta defensant-me jo mateix. I que sigui el que Déu vulgui.
