el mentider

Segles ençà, qui follava amb altri de manera ocasional, també temia que allò sexual es confongués amb alguna cosa més sentimental. I el dilema era el mateix: ¿com driblar aquest malentès alhora que garantir-se les opcions de reincidir? Regirant cartes antigues, he tingut accés a un text de l’època. I he decidit transcriure’l, literalment, perquè el lector habitual d’aquest dietari el pugui usufructuar en uns temps en què el llenguatge planer i directe converteix en violenta una declaració en la línia que ens ocupa.

Espero que us sigui d’utilitat.

Vos mereix declaració sincera. Coneixedor de sa incipient devoció vers qui li escriu, fet que m’honora i m’intimida a parts iguals, no puc més que confessar la meva posició de la mateixa manera que confessen, amb bon judici, els malfactors penedits.

El convit a compartir amb vos estança, on el gaudi regní sense discussió possible, obre les portes al perjuri amb el fi de repetir. Més per evitar-lo li trameto el present manuscrit. Doncs no fora digne mantenir falsa equidistància entre intenció amorosa i intenció passional.

La impossibilitat d’una relació estable no és imputable pas a vos. En tot cas, a un Déu que no em dotés amb facilitats per a tal empresa o m’equipés en excés la luxúria. Ara bé: interpreti aquestes lletres com una lloança a la seva privilegiada figura; com una apologia al seu ús pecaminós; i com un prec a que sigui jo l’afortunat servent a qui permeti adorar tals virtuts.

Confio valori aquesta declaració esquitxada d’honestedat i d’apreci, procurant-me una resposta que m’obligui a esbandir aixelles i baix ventre noves nits. Per tal de correspondre, amb la higiene que mereix, el sagrat i joiós acte. I reeditar-lo en les condicions òptimes de claredat, finalitat i pulcritud.

Aduladorament,

Hamlet