el mentider

Fa uns anys, quan encara tenia fantasies pendents, se’m va presentar l’ocasió de fer sexe amb tres dones. Però posaven una condició: una d’elles es limitaria a filmar.

Vaig trobar que el peatge valia la pena. Potser per aquesta simplicitat mental masculina que calcula que, si fer-s’ho amb una dona és un goig, fer-s’ho amb tres deu triplicar el gaudi. De manera que vaig acceptar sense posar massa pegues ni dissimular la meva sumissió.

Dues d’elles compartien pis, i el van oferir com a punt de trobada. Hi vaig arribar tres quarts abans de l’hora fixada, possiblement per temor a que s’ho repensessin. Al fer cap cap al tercer tercera i que em rebessin en roba interior provocativa (si és que hi ha roba interior que no ho és), vaig comprovar que no farien marxa enrera.

Era només jo qui tenia dubtes. Por, si m’apuren. Perquè una gran orgia implica una gran responsabilitat. I per mi, que havia rebutjat tres ascensos per no assumir-ne, suposava tot un repte.

Que es despullessin les unes a les altres i es comencessin a besar va ajudar a que se’m passessin els romanços. Vaig fer una passa endavant, entregant-me. I elles van girar el coll per observar-me i somriure tèbiament en veure’m les cames tremolar.

La tercera de les dones es va escindir del grup per muntar el trípode. Les altres dues, de genolls, em distreien. I del que va passar a partir d’aquí una cinta VHS n’és testimoni.

Mentre em vestia, i amb la confiança recuperada després de superar (pels pèls) el repte, vaig preguntar perquè carai tenien l’obsessió d’enregistrar-ho en vídeo. La menys jove de les tres, sense apartar la mirada de les mitja que provava de posar-se sense estripar-la, em va dir:

Per quedar d’aquí a vint anys, quan enyorem els temps en què érem així de lliures, i veure-la plegats.