I un fotògraf freelance de Lleó
La Júlia ha deixat de fumar. Perdre la feina li ha fet perdre també l’angoixa per fer-la bé. Viu més relaxada i el tabac, que li era ansiolític, no li cal. Tampoc se’l pot permetre, cosa que ajuda en el procés.
A banda dels cigarrets també ha hagut de deixar el gimnàs, un dels àpats principals del dia (o dina o sopa) i el seu pis al Born. El preu del lloguer li és inassumible.
Acomiadar-se’n li ha estat difícil. No tant perquè hi ha passat 8 dels seus 32 anys sinó, sobretot, per la perspectiva de degradar la seva vivenda: d’un modest apartament de 45 metres quadrats a una habitació de 15 i cuina, menjador i lavabo compartits amb un biòleg suec, una cambrera portuguesa i un fotògraf freelance de Lleó.
La tristor li està fent metàstasi. I això que ni sospita que, d’aquí a set mesos, quan l’atur se li esgoti, haurà de fer nous sacrificis. Entre ells, compartir no sols el pis sinó també l’habitació. I buscar algun home disposat a dormir abraçat a ella sobre un mateix matalàs d’1’80x1’35. Confiant que l’estalvi faci el carinyo.
