el mentider

Ens vam deixar d’estimar un dijous. Tu venies de comprar cigrons, enciam i dues llimones, mentre jo seguia encaparrat a arreglar una aixeta que gotejava. Vas entrar per la porta a empentes i rodolons: tenies les mans ocupades subjectant bosses i duies entre les dents alguna targeta client. Vas remugar, sol·licitant-me guturalment que t’agafés alguna cosa. No et vaig sentir, eixordat pels meus renecs contra una clau anglesa. Et vas sentir desatesa i jo incomprès.

No vam discutir. Cansats, vam guardar-nos les rancúnies. I suposo que quan arriba el moment en què trobes que barallar-te per minúcies no val la pena, és que l’amor ha desaparegut.