el mentider

A aquestes alçades tothom coneix el secret que Graham Bell va aconseguir amagar durant anys: que l’invent del telèfon va ser robat a un contemporani seu anomenat Elisha Gray. El que queda per descobrir-se és la venjança de la família de l’estafat. Venjança que en aquest text us serà revelada.

Bell es va valdre dels seus dos advocats (Anthony Pollok i Marcellus Bailey) i d’un funcionari borratxo anomenat Zenas Wilber, treballador de l’oficina de patents dels Estats Units. Hi ha evidències que proven que Bell no només va fer passar per davant el seu invent a la cua, sinó que va completar-lo amb essencials diagrames al marge, en llapis, copiats amb pressa del document de Gray.

Cal dir en defensa d’Alexander Graham Bell que era d’origen escocès. Lladres per naturalesa.

Elisha Gray (d’Ohio) va morir sense que es fes justícia. Però la seva descendència no estava disposada a permetre que el furt quedés indemne. I amb la incompetència de la Justícia assumida, el més gran dels seus fills va perpetrar amb sang freda la revenja matant el fill (únic) de Graham Bell. Matant-lo minuts abans que entrés a la mateixa oficina de patents on, una generació abans, s’havia comès el greuge.

Bell júnior, amb un talent pels invents heretat, es disposava a registrar el protocol que establís com cal procedir en les ocasions que una trucada telefònica es talla. El fill de l’impostor era legítim inventor d’una solució a un mal que ningú abans havia estat capaç de resoldre. ¿Qui torna a trucar? ¿Quanta estona s’ha d’esperar? ¿I si esperen tots dos interlocutors el mateix marge solapant les retrucades?

Aquell assassinat va llevar la vida d’un Bell i va deixar el món sense conèixer els passos a seguir. Condemnant-lo al comunicar perpetu quan una trucada es talla.