Caldria exigir que
Farà cosa de sis mesos vaig patentar el condicional. Em va sorprendre que ningú se m’hagués avançat. Bé podria haver-hi algú que, abans que jo, hagués fet cap al registre. Ara ja no podrà. Ni podria. Almenys sense el meu permís.
La idea de patentar un temps verbal me la va donar un savi al dir que aquest temps de crisi podria ser un temps d’oportunitats. En sentir-li pronunciar aquell “podria” em va inspirar.
No és gaire la documentació necessària per patentar alguna cosa. Menys de la que la gent sospita. Si bé és més de la que podria ser. Com els processos judicials, que espero que s’accelerin. Sobretot ara que tinc tantes querelles obertes contra tertulians, columnistes i futuròlegs reclamant el meu dret a la propietat intel·lectual per cada vegada que han vocalitzat un “voldria pensar que”, un “caldria exigir que” o un “jo diria que”.
O abonen el que em pertoca o acaben a la garjola, a l’espera que un jutge irònic els doni, sota fiança, la llibertat condicional.
