Íntimes
Són amigues íntimes. Tan íntimes que totes les altres coses de les seves vides tenen prioritat i passen per davant de veure’s. Avui s’han trobat després de tres setmanes.
L’Ingrid es demana un te amb menta i l’Anna un cafè curt, delatant que no té intenció que la conversa duri gaire. Potser per això pren la iniciativa i l’arrenca.
I què? Com va tot?
L’ambiciosa pregunta traspúa poc interès en la resposta. Però l’Ingrid se la pren com un punt de partida.
T’he de… t’he d’explicar una cosa. No és… Vull dir que no t’agradarà. Perquè sempre hem dit que nosaltres no seríem d’aquestes. No…
S’obre parèntesi perquè una cambrera amb rastes deixi sobre la taula un cafè curt i un te amb menta. “Compte, que crema”. Es tanca parèntesi.
Estic… Estic tenint una aventura amb un home casat.
L’Anna deixa de mirar la pantalla de la seva Blackberry i es fixa en les pupil·les tremoloses de l’Ingrid.
Ens vam conèixer fa dos mesos, en una auditoria. Des del primer petó em va deixar clar que tenia dona, tres fills i cap intenció de deixar-los de banda. Que allò no aniria més enllà. Per part meva tampoc tenia interès en complicar-me la vida. Ja saps que no he volgut mai… Però se’ns ha escapat de les mans. Sobretot a ell. Com que no, no s’atrevia… L’actual és el seu segon matrimoni, saps? No volia fer passar les criatures, de nou, per la situació. No gosa afrontar-ho. No gosa. Té por de que els nanos el menyspreïn. Però la doble vida l’angoixa i acabarà petant.
L’Anna clava un colze a la taula i col·loca una mà sota la barbeta, com si fos una safata que sosté el pes del cap.
Ell és… Ell és un home rude. Agressiu. Tinc por que pensi a matar la seva dona o que m’aparti a mi del mig. No seria la primera vegada que em pega.
L’Anna arronssa les celles i, sense adonar-se’n, li queda la boca entreoberta.
És una bona persona, de debò. És només que té caràcter. Té… té caràcter, m’entens? No hi ha mala fe. Però… Tinc por, Anna. Tinc por.
Una pausa atura l’accelerada confessió de l’Ingrid. Una pausa que aguaita consol o consell. L’Anna obre i tanca la boca, gesticulant com el pròleg nerviós de qui és a punt d’estrenar intervenció.
I…
L’Ingrid s’encongeix a la cadira. Està llesta per escoltar una amonestació, un reny o un escandalitzat “T’has tornat boja?”. A punt per una esbroncada exigint-li sortir de seguida d’aquell fangar. De la seva amiga íntima s’espera qualsevol retret menys el que sent.
I per què no m’ho havies explicat abans?
