Vinguts d'Orient
Es diu Hang Xu i fa vuit mesos va fer vuit anys. S’està en un orfenat des dels tres. I cada hivern, per aquestes dates, es posa el seu vestit de la sort i surt il·lusionada a saludar les parelles amb problemes de fertilitat que s’acosten a visitar-la.
Es comporta de manera exquisida, responent quan li pregunten i somrient quan no comprèn el que li diuen. Prova de dissimular tant com pot el rastre que una cremada d’oli roent li va deixar a una banda del coll. Ningú vol adoptar una nena que ha estat maltractada podent-ne escollir una encara per maltractar. Però any rere any ella confia que alguna de les parelles no s’adoni de les marques i, per error, se la endugui.
No és fins passat festes que l’esperança li marxa. I en un rampell irat s’acosta a una de les monges per reclamar-li explicacions.
Sor Maite, no m’enganyi. ¿És cert el que diuen els altres nens?
¿Què diuen, Hang Xu?
Que els pares no existeixen.
