Non grata
(dues hores després de l’accident)
M’han declarat persona non grata al llimb. Per fer massa escàndol a les nits. I ara no sé cap on tirar.
El món dels morts m’intimida i el dels vius m’atabala.
Allà on s’estan els cadàvers tinc por de no encaixar-hi. No he estat mai gaire sociable. I no vull tornar passar per la situació en què tothom et mira amb cara estranyada, pensant “D’on surt, aquest difunt de poble? I com gosa dur aquests pantalons?”. Amb una vegada a la vida que vagis a l’institut n’hi ha prou. Una altra vegada a la mort ho trobo desmesurat.
Allà on s’estan els supervivents tinc por de no encaixar-hi. No he estat mai gaire sociable. I no vull tornar a passar per la situació en què tothom et mira amb cara estranyada, pensant “Té el rostre desfigurat, quina angúnia! I com gosa dur aquests barrets?”.
No trigaré a decidir-me. Perquè al purgatori ja hi he trucat i m’han informat no els queden places.
