Rotonda
(dos minuts abans de l’accident)
Discutia amb la Carla. Insistia que si haguéssim girat a l’esquerra a la rotonda ja hi seríem. Li replicava que ni parlar-ne, que estaríem fent més volta. Però ella no es rendia.
En tota batalla verbal, cal mirar als ulls del rival amb menyspreu. Que noti el teu enuig, a veure si l’intimida i recula. Però si la discussió té lloc mentre condueixes no perdis de vista la carretera. Corres el risc de desviar-te un pèl cap al guarda-rail, esgarrapar-lo amb el retrovisor, i en un intent brusc de salvar la pintura girar el volant cap a l’altra banda i col·locar el cotxe enmig d’un carril de direcció contrària. Xocant frontalment amb un Golf de color plata. Entomant un impacte que et deixi a tu en coma, al llindar de la mort, i a la teva parella amb un braç trencat.
La meva ànima ascendia segons més tard. I mentre el cel m’abduia, durant el trajecte, encara vaig poder veure la Carla plorosa i al conductor del Golf tremolant. Asseguts l’un al costat de l’altre. Tapant-se els ulls per no veure el meu cos sanguinolent i desencaixat, amb el volant clavat a l’estómac i el crani a l’indicador de l’oli.
No sospitava en aquells moments que la Carla i el conductor del Golf s’enamorarien fent els papers. Que ell la convidaria a fer un cafè des de l’ampli seient de la grúa. I que al passar per la rotonda, i girar a l’esquerra camí de l’hospital, ella acceptaria.
“Ha sortit a la seva mare” — vaig pensar.
