Cromo
A la pàgina 23 de l’àlbum. És el cromo que trobareu a l’extrem dret. Ocupa a la pàgina la mateixa posició que ocupava al camp quan era futbolista. Fins que es va veure obligat a deixar de ser-ho en detectar-se una malformació cardíaca.
Se la va jutjar inofensiva si es col·locava un marcapassos i evitava esforços intensos. Per això, amb resignació, Giovanni Salvatore va anunciar en roda de premsa que aquella tarda d’octubre de 1972 penjava les botes.
Va aprofitar l’avinentesa per engendrar una fundació que recaptés fons per a la investigació de malalties coronàries i, alhora, li estalviés un grapat d’impostos. La retirada prematura li havia distorsionat els comptes i calia prendre mesures per allargassar al màxim els rèdits dels anys daurats al Calcio.
En una de les iniciatives de la fundació, Salvatore va convocar els seus antics col·legues a un partit benèfic al camp del Como, el club on s’havia format. Amb un sonat ple a les graderies i a la llotja, reunits, casos agreujats per malaties derivades. Al camp, porters fent broma al pujar a rematar córners, famosos donant un cop de mà en calça curta, i estrelles del moment procurant aportar un punt de dignitat futbolística. Bones cares que van durar fins al minut 36 quan Giovanni Salvatore, en un petit sprint per evitar un fora de banda, va caure fulminat.
Quan el recollien ja era mort. I a mesura que corria la notícia, avançant com ho fa l’onada quan l’equip local guanya folgadament, l’Stadio Giuseppe Sinigaglia es va guarnir amb plors i mans al cap.
Es va donar per fet que havia mort per agreujament del problema cardíac. Semblava tan obvi que ningú va recordar que l’estadi s’havia edificat sobre una antiga fundició. Ningú va parar atenció a l’alta concentració de metalls pesats que hi havia enterrats al subsòl. Ningú va especular amb la possibilitat que fos la força magnètica d’un passat imantat el que arrossegués el marcapassos metàl·lic del Giovanni i li clavés una estrebada que el dués a terra.
Ningú va sospitar que, del cop, el cervell desencaixat perdés el contacte amb la sang prou estona com per rendir-se i deixar de donar instruccions a un cor malmès en perfecte estat.
La gespa segueix camuflant una capa d’atracció discreta. Assassina i cleptòmana. Que no només es va endur una vida de la manera més tonta sinó que segueix arreplegant les monedes que deixen caure els àrbitres en fer el sorteig de camp.
