el mentider

Estimada,

T’escric des del front. On Polònia acaba d’envair Polònia. Només li faltava això a un país que ja havia estat ocupat per austríacs, russos i alemanys. No sé què deu tenir aquesta terra, que a tots sedueix. Fins i tot a ells mateixos, que han entrat amb virulència a les seves terres i s’estan conquerint els uns als altres. Mútuament. En una batalla sense precedents.

Hi ha polonesos per tot arreu.

A mi m’han reclutat per sorpresa, mentre feia el turista pel Kazimierz, el barri jueu de Cracòvia. La situació és tan desesperada que aquí alimenten l’exèrcit amb tot aquell capaç d’aixecar un fusell. Arrepleguen homes fins i tot dels hostals, de les terrasses assolellades i dels restaurants on serveixen sopa.

Si no hi ha qui ho aturi, em temo que Polònia acabarà sota bandera polonesa. I qui sap què en faran després.

No puc allargar-me més, amor meu. Les tropes avancen i el meu escamot ha d’estar alerta. Si no me’n surto, d’aquesta… si no ens tornem a veure, recorda’m com allò que mai vaig ser: un trompetista negre amb al·lèrgia a la penicil·lina.